Les 8 intel•ligències múltiples segons Gardner .

Gardner proposa que els docents es valguen d'una metodologia àmplia que incloga activitats en les quals es desenvolupen els 8 tipus d'intel·ligència.Afig a més en l'article alguns recursos poden donar-te algunes idees per a treballar cada intel·ligència o detectar quin d'elles està més desenvolupada en un alumne i resulta més efectiva per a aprendre.

Intel·ligència lingüística, la sensibilitat als sons, l'estructura, els significats i les funcions de les paraules i el llenguatge; no solament fa referència a l'habilitat per a la comunicació oral, sinó a altres formes de comunicar-se com l'escriptura, la gestualitat, etc.

Es potencia amb:
- Escriptura creativa.
- Lectura grupal i comentada.
- Conferències, xarrades, debats i exposicions de treballs
Idees per a treballar-la: Feu un periòdic d'aula amb el qual tindreu la possibilitat de treballar qualsevol tema o matèria a través del llenguatge

Intel·ligència lògic-matemàtica, la capacitat per a destriar els esquemes numèric o lògics. L'habilitat per a manejar cadenes de raonaments llargs. La rapidesa per a solucionar aquest tipus de problemes és l'indicador que determina quanta intel·ligència lògic-matemàtica es té.

Es potencia amb:
- Reptes i experiments.
- Càlculs i problemes.
Recursos per a treballar-la: Proposa endevinalles , enigmes , jocs de lògica i construccions, matemàtics com els recopilats per Vedoque.

Intel·ligència espacial, la capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial, l'habilitat per a efectuar transformacions en les percepcions inicials que s'hagen tingut. Les persones que destaquen en aquest tipus d'intel·ligència solen tenir capacitats que els permeten idear imatges mentals, dibuixar i detectar detalls, a més d'un sentit personal per l'estètica.

Es potencia amb:
- El dibuix i el disseny o la fotografia.
- Els mapes i esquemes.
Recursos : Podeu fer una infografia, un mural interactiu o una presentación.

Intel·ligència musical, l'habilitat per a produir i apreciar ritme, to i timbre, l'apreciació de les formes musicals d'expressió. Algunes zones del cervell executen funcions vinculades amb la interpretació i composició de música.

Es potencia amb:
- Audició i creació musical.
- Interpretació d'instruments.
Recursos :Proveu els jocs musicals per a xiquets de l'Orquestra Filarmònica de Nova York o de la Simfònica de Sant Francisco.

Intel·ligència corporal cinestética, l'habilitat per a controlar els moviments del cos i manejar objectes amb destresa. L'habilitat per a usar eines és considerada intel·ligència corporal cinestésica. D'altra banda, hi ha un seguit de capacitats més intuïtives com l'ús de la intel·ligència corporal per a expressar sentiments mitjançant el cos.

Es potencia amb:
- Activitats artístiques.
- Dramatitzacions.
- Esport i exercici físic.
Recursos : Prepareu una obra de teatre, que pot ser un recurs didàctic molt versàtil o ben organitzeu jocs esportius.

Intel·ligència interpersonal, és la capacitat per a destriar i respondre de manera adequada als estats d'ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos d'altres persones. És una intel·ligència molt valuosa per a les persones que treballen amb grups nombrosos.

Es potencia amb:
- Activitats de grup.
- Xarrades i intercanvis comunicatius.
Recursos : Organitza un debat sobre una notícia d'actualitat, o un cinema fórum sobre alguna pel·lícula .

Intel·ligència  intrapersonal, l'accés als sentiments propis i habilitat per a destriar les emocions íntimes, coneixement de les fortaleses i febleses pròpies. Aquesta intel·ligència també permet aprofundir en la seua introspecció i entendre les raons per les quals un és de la manera que és.

Es potencia amb:
- Autoavaluacions.
- Planificació i organització de projectes.
Recursos : Anima als  alumnes a crear un blog en Blogger a manera de diari personal, o elaboreu un autoretrat amb aquest interactiu en el qual cadascun es definisca a si mateix.

Intel·ligència naturalista, la relacionada amb la naturalesa, criança i classificació, que tenen una major sensibilitat la naturalesa, la capacitat de conrear i criar, i una major facilitat per a cuidar dels animals i interactuar amb ells.

Es potencia amb:
- Activitats en la naturalesa.
- Experimentació.
- Projectes de recerca i aplicació del mètode científic.
Recursos per a treballar-la: Realitzeu una eixida al camp i elaboreu un herbari. També pots portar la naturalesa a l'aula amb un projecte tan senzill com sembrar a classe .

Tècniques d'estudi.

Resums.

Existeixen diverses tècniques per a fer resums i esquemes:
Tècnica del subratllat
El seu objectiu és destacar les idees essencials d'un text perquè, posteriorment, llegint de nou les paraules o frases subratllades, poder

recordar el sentit del mateix. El subratllat facilita l'elaboració d'esquemes i resums i, en conseqüència, afavoreix la ràpida comprensió de qualsevol text.
Tècnica de classificació.
Classificar és ordenar i disposar per classes o per grups, sent una de les tècniques de classificació més importants els mapes conceptuals. A través d'aquests és possible, partint d'una idea central, l'estructuració i representació gràfica dels continguts. Aquests instruments estan bàsicament constituïts per «idees», normalment emmarcades en un cercle, «línies» que uneixen les idees i «nexes» o paraules d'enllaç, la utilitat del qual és dotar de sentit i significat a les connexions.
Tècniques gràfiques.
En aqueix grup s'inclouen els dibuixos, croquis, esquemes, etc., instruments tots ells molt útils per a tenir una comprensió general d'un tema d'una única ullada i poder repassar-ho ràpidament en qualsevol moment.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

Les orientacions de la Unió Europea insisteixen en la necessitat de l'adquisició de les competències clau per part de la ciutadania com a condició indispensable per aconseguir que els individus aconsegueixin un ple desenvolupament personal, social i professional que s'ajusti a les demandes d'un món globalitzat i faci possible el desenvolupament econòmic, vinculat al coneixement. Així s'estableix, des del Consell Europeu de Lisboa l'any 2000 fins a les Conclusions del Consell de 2009 sobre el Marc Estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació («ET 2020»). La Comissió, en l'Estratègia Europea 2020 per a un creixement intel•ligent, sostenible i integrador, assenyala que els Estats membres necessitaran «Millorar els resultats educatius, mitjançant un plantejament integrat que reculli les competències clau i tingui com a fi reduir l'abandó escolar i garantir les competències requerides per prosseguir la formació i l'accés al mercat laboral «. Seguint aquestes recomanacions, a Espanya es van incorporar al sistema educatiu no universitari les competències clau amb el nom de competències bàsiques. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE), introdueix el terme competències bàsiques per primera vegada en la normativa educativa. La Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de Qualitat Educativa (LOMCE), va més enllà en posar l'èmfasi en un model de currículum basat en competències: introdueix un nou article 6 bis en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, que al seu apartat 1.i) estableix que correspon al Govern «el disseny del currículum bàsic, en relació amb els objectius, competències, continguts, criteris d'avaluació, estàndards i resultats d'aprenentatge avaluables, amb la finalitat d'assegurar una formació comuna i el caràcter oficial i la validesa en tot el territori nacional de les titulacions al fet que es refereix aquesta Llei Orgànica». Important assenyalar que la incorporació de competències suposa, principalment un canvi en la concepció del procés d'ensenyament i aprenentatge, la qual cosa implica un canvi metodològic cap a didàctiques actives; canvi en l'organització i cultura escolar; en el paper del docent que ha d'evolucionar de transmissor de coneixements a mediador en la construcció dels propis coneixements per part dels alumnes; mètodes actius d'ensenyaments, etc. Es tracta doncs d'un important repte davant el qual es troba l'escola del Segle XXI.
  Competències Clau:
 • 1. Comunicació lingüística.
 • 2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
 • 3.Competència digital.
 • 4. Aprendre a aprendre.
 • 5. Competències socials i cíviques.
 • 6. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
 • 7. Consciència i expressions culturals.

Punto de no retorno (Bullying short film by Carlos de Cozar)

Aquest és un dels vídeos que podem utilitzar en les sessions de tutoria quan tractem el tema de l'assetjament escolar.

La Llei Orgànica per a la millora de la qualitat educativa LOMCE ve a ser, en realitat, una modificació de determinats articles de la LOE. Deixe en la secció "DOCUMENTS" el TEXT REFÓS LOMCE-LOE , en el qual figura en color blau, el text que queda vigent de la LLOE i en color verd, el text que s'incorpora nou de la LOMCE

TDAH

TDAH Definició i tipus: El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s'inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.
El TDAH s'ubica en la classificació dels trastorns mentals de l'APA (Associació Americana de Psiquiatria), en l'apartat de trastorns per dèficit d'atenció i comportament pertorbador (DSM V,).
D'acord amb aquesta classificació s'estableixen 3 tipus dins el TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:
Tipus amb predomini del dèficit d'atenció.
Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d'impulsivitat-hiperactivitat.
 En la classificació estadística internacional de malalties de l'OMS (la CIE-10 de 1992), més utilitzada en l'àmbit europeu, el TDAH s'ubica en l'apartat de Trastorn hipercinètic, classificat en quatre categories bàsiques: Trastorn de l'activitat i de l'atenció:
subdividit en Trastorn de dèficit d'atenció i Síndrome de dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
Trastorn hipercinètic disocial.
Altres trastorns hipercinètics.
Trastorn hipercinètic sense especificació.

 La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l'observat habitualment en subjectes d'un nivell de desenvolupament similar. Segons el DSM-IV, per diagnosticar el TDAH en qualsevol de les seves categories cal que:. Algunes alteracions provocades pels símptomes, han de presentar-se en dos o més ambients (per exemple a casa i a l'escola).

Alguns d'aquests símptomes que causen alteracions, havien d'estar presents abans dels 7 anys d'edat. Ha d'haver-hi proves clares de deteriorament clínicament significatiu de l'activitat social, acadèmica o laboral, és a dir que els símptomes interfereixin de forma significativa la vida de la persona. Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d'un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic ni s'expliquen per la presència d'un altre trastorn mental.
Alguns autors, destaquen les dificultats d'autocontrol com eix central del trastorn. En aquest sentit, es descriu el TDAH com un dèficit per inhibir la conducta prepotent; (Barkley 1995).Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l'edat en nens actius, retard mental, situacions d'ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant (DSM-IV).